La ICTS SOCIB participa en la presentació de l’informe final del projecte Costes pel Canvi
El director del Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB), Joaquín Tintoré, ha participat avui en la presentació de les conclusions de l’informe final del projecte Costes pel Canvi, com a responsable de l'estudi dels impactes i el risc associat a l’augment del nivell del mar i als esdeveniments marins extrems del projecte. Aquest treball científic pretén ajudar a la planificació de mesures d'adaptació als efectes del canvi climàtic en les zones costaneres de les Illes Balears. A l’acte hi han estat presents el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; i Lluís Gómez Pujol, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que ha participat en l’estudi.
L'investigador de la UIB, Gómez Pujol, el director de la ICTS SOCIB, Tintoré, i els consellers Yllanes i Mir. CAIB.
Efectes del canvi climàtic sobre la costa Balear
Segons l’estudi, per a l’any 2050 es preveu que l’ascens menys advers del nivell mitjà del mar inundi, com a màxim, 388 hectàrees de forma permanent i 188 de forma eventual, cosa que afectaria 619 i 1.453 persones, respectivament. D’altra banda, en l’escenari més advers, afectaria 833 hectàrees de forma permanent i 204 de forma eventual, associades a l’esdeveniment extrem amb període de retorn de cent anys (p. e. tempesta marina amb període de retorn de cent anys). Això implicaria una afectació directa sobre 788 persones de manera permanent i 1.766 de forma temporal.
Per a l’any 2100 es preveu que l’ascens, en l’escenari menys advers i assumint que es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, afecti 2.664 hectàrees inundades de forma permanent i 352 hectàrees de forma temporal. En aquest sentit, afectaria 5.647 i 3.010 persones, respectivament. D’altra banda, l’escenari més advers del nivell mitjà del mar es preveu que afecti com a màxim 3.465 hectàrees de forma permanent i 427 hectàrees temporalment, associades a l’esdeveniment extrem amb període de retorn de cent anys. Això implicaria una afectació directa sobre 9.599 persones de manera permanent i 4.091 de forma temporal.
D’entre les infraestructures crítiques, l’element més susceptible de patir danys en qualsevol escenari serà el viari de titularitat municipal i/o privada, seguit de la xarxa elèctrica en un sector molt localitzat de la badia d’Alcúdia. Així mateix, els models d’erosió de platges apunten que part del cablejat de connexió elèctrica entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera serà desenterrat a la zona més terrestre. També es veuran afectades algunes infraestructures, com la planta de tractaments d’aigües de Muro i part del cementeri de Maó.
Pel que fa al sistema natural, entre els espais de rellevància ambiental de les Illes Balears, s’Albufereta de Pollença i s’Albufera de Mallorca poden arribar a perdre entre el 70 i el 90 % de la seva superfície actual. A més a més, 66 espais de la Xarxa Natura 2000 presentaran problemes associats amb l’ascens del nivell del mar. Tot i així, la inundació permanent gairebé no afectarà el sòl d’ús agrícola i industrial, atès que es produirà el major impacte en el sòl d’ús residencial.
L’avaluació s’ha desenvolupat al sector de costa associat a 464 platges arenoses de l’arxipèlag. No obstant això, a l’efecte de modelització de la pèrdua de superfície de platja seca i la seva derivada de prestació de serveis ambientals en termes de recreació, s’ha considerat una població de 163 platges.
Davant l’abast de l’impacte de l’ascens del nivell del mar previst per a 2050 i 2100 a les costes arenoses de les Illes Balears i atesos els resultats aportats en aquest estudi, la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica i la Conselleria de Medi Ambient i Territori, conselleries implicades en Costes pel Canvi, han proposat adoptar com a línia estratègica incidir en la viabilitat de solucions de protecció natural, acomodació i/o reculada de les platges abans de desenvolupar estructures de protecció artificial que només suposin una resposta o solució a curt termini. A més, han insistit en la necessitat que les mesures d’adaptació que es consensuïn siguin una oportunitat per millorar les zones costaneres de les Illes Balears.
El finançament per desenvolupar aquesta iniciativa sorgeix del Pla d'impuls del medi ambient (PIMA) del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (actual Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic).
